En aquesta pel·lícula podem observar amb claretat la tristesa i el dolor que snt un xiquet, com Pepinot, quan el separen dels seus pares ho ni tan sols ho tenen, i com, per mitja de la música aconseguis el Sr. Clèment Mathieu una major forma d'expressió i felicitat per part de tots.
Amb la inocència dels xiquets podem contrastar el geni i la manera de castigar d'aquella època o millor dit d'un internat, que posa en ús el director Rachind.
Com a opinió personal és una de les pel·lícules que m'han fet emocionar-me per la manera que te de barretjar la felicitat que dóna als xiquets el Sr. Clèment Mathieu amb l' estrictessa de Rachind.
I per a finalitzar podem observar com els xiquets agraeïxen molt el poquet afecte que reben i com el tornen.
No hay comentarios:
Publicar un comentario